Tot i això, a mesura que Gabrielle s’ha desplaçat cap a l’est i el nord-est ha començat a trobar factors que n’afebleixen la intensitat: la temperatura de la superfície marina ha baixat ràpidament per sota dels 26 °C, restant potencial, el cisallament vertical dels vents s’ha intensificat i el flux de l’oest ha anat distorsionant la seva simetria, fent que vagi perdent la forma característica. Aquest procés apunta a una transició extratropical en les pròximes jornades, amb la pèrdua progressiva de les característiques tropicals.


L'huracà Gabrielle vist des de l'EEI. Font: Jonny Kim.

Cap a on es dirigeix?

Segons les previsions, Gabrielle afectarà directament les Açores, on ja s’han activat avisos d’huracà. S’espera que arribi amb intensitat encara notable, tot i que en fase de degradació, i que posteriorment es transformi en una borrasca post-tropical. El centre europeu de predicció i l’AEMET coincideixen a indicar que les restes del cicló podrien arribar a la península Ibèrica, especialment a la façana atlàntica, aportant pluges intenses, ratxes de vent fortes i un important temporal marítim. Tot i això, la probabilitat que arribi amb estructura de cicló tropical és nul·la: el més plausible és un sistema extratropical profund, amb característiques híbrides.

A casa nostra, però, en trobar-nos al costat oposat de l’Atlàntic només notarem un augment de la nuvolositat i del risc de precipitacions entre diumenge i dilluns, sense cap temporal excepcional ni complicacions extraordinàries.

Fins a quin punt és habitual un cas així?

Aquest escenari ens porta a plantejar fins a quin punt és habitual que un huracà o les seves restes arribin al continent europeu. Des del punt de vista dinàmic, és molt poc probable que un cicló tropical sobrevisqui a latituds mitjanes, ja que les aigües més fredes i el cisallament en altura destrueixen el sistema. No obstant això, és relativament freqüent que les restes post-tropicals toquin el continent europeu. L’exemple recent més destacat va ser Leslie (2018), que va impactar Portugal i Espanya amb vents i precipitacions severes després d’una transició extratropical ràpida. Lorenzo, l’any 2019, també va arribar a Irlanda i va ser l’huracà de categoria 5 més a l’est de l’Atlàntic i més pròxim a Europa que s’ha registrat mai. Gabrielle, doncs, s’inscriu en aquesta mateixa dinàmica: un cicló que perd les seves propietats tropicals, però que manté prou energia i humitat per a generar episodis de temps advers en zones de la façana atlàntica europea.

En conclusió, Gabrielle no només il·lustra la potència d’un huracà, sinó que especialment ens ensenya la vulnerabilitat creixent d’Europa a aquests sistemes en fase de transició. En un context de canvi climàtic i d’alteració de patrons atmosfèrics, aquests episodis podrien esdevenir més freqüents i representar un repte creixent per a la predicció i la gestió del risc meteorològic al continent, ja que l’augment de la temperatura de l’aire i de la mar podria fer que sistemes com aquest puguin sobreviure més cap a l’est.

Àlex Sancliment