No parlarem d'un episodi de pluja com el de la setmana passada, que va deixar aigua a dojo en moltes comarques, però sí que viurem un divendres molt gris i rúfol amb pluja d'anar fent, continuada però sense estridències, a tot el territori. Ens trobem a mitjans de març i això ens faria pensar en precipitació en forma líquida pràcticament a totes les cotes mitjanes i baixes, però en aquest cas tindrem molt més aire fred en alçada i, per tant, la cota de neu voltarà els 800 o 900 metres, puntualment per sota al final del dia a la meitat nord i oest del país.


Imatge 1. Anomalia de temperatura a 850 hPa prevista per a divendres a la tarda.

Amb aquesta cota de neu teòrica podríem veure nevar en moltes zones del Pirineu i del Prepirineu, on hi ha vigents alertes per risc de neu, però també de la serralada prelitoral i Transversal, com les Guilleries, Montserrat, el Montseny o Sant Llorenç del Munt, entre molts altres. No s’espera cap gran nevada fora del Pirineu, però sí que podríem tornar a veure muntanyes vestides de blanc en plena primavera meteorològica i a les portes de l’astronòmica. 


Imatge 2. Neus als Rasos de Peguera. Font: @refugirasos.

Aquest aire fred podria provocar també alguna sorpresa en forma de calamarsa, calabruix o neu granulada en altres zones on no hi nevi, com ja va passar dijous en alguns punts de la península Ibèrica. És una situació típica de les entrades d’aire fred primaverals, que sovint deixen calamarsa. Posteriorment, l’aire fred farà que la temperatura sigui molt baixa arreu, amb fred matinal intens, també a la mateixa línia de la costa. És una situació que contrastarà clarament amb les temperatures anormalment elevades que trobarem a la meitat est del continent europeu, amb una massa d’aire molt més càlida de l’habitual que farà que Atenes (Grècia) arribi als 25ºC durant el cap de setmana, Sofia (Bulgària) als 27ºC i Bucarest (Romania) als 26ºC.

Per què algunes borrasques tenen nom i altres no?

L'any 2017 es van començar a batejar les borrasques per intentar millorar la comunicació al seu respecte, però només reben nom aquelles que tenen un impacte concret. En el cas de la península Ibèrica, és el grup del sud-oest (Espanya, Portugal, França, Bèlgica i Luxemburg) l'encarregat de posar els noms, amb una llista consensuada cada any. 

Per tal de rebre nom, cal que la depressió comporti l'activació d'avisos taronges o vermells per vent o bé de grocs per vent i de taronges o vermells per pluja, i a partir d'aquí rep un dels 21 noms ordenats alfabèticament. Enguany, la llista inclou els noms Aitor, Berenice, Caetano, Dorothea, Enol, Floriane, Garoe, Herminia, Ivo, Jana, Konrad, Laurence, Martinho, Nuria, Olivier, Pauline, Rudiger, Salma, Timothee, Vanda i Wolfgang. Després de Konrad arribarà, doncs, Laurence.

I la setmana vinent... què passarà?

Després d’una treva durant el cap de setmana i dilluns, sembla que dimarts el temps podria tornar a inestabilitzar-se a casa nostra. La responsable seria l’entrada del vent de xaloc, carregat d’humitat en provenir del mar, que tornaria a provocar un episodi general i generós de pluges, tot i que encara cal confirmar la seva extensió, durada i intensitat. Tot plegat fa pensar, però, que acabarem el mes amb uns embassaments que ja superaran el 50%, una gran notícia després de tanta sequera.